Versión catalana: un fragmento de "Ardo" de Fatena Al-Gurra

Sóc filla dels marins que voguen per les costes.

Sóc filla de l'ona i la memòria.

L'última d'aquells als quals Samsó va cedir el cabell,

          sacsejat com una jove verge,

l'última descendent del feminisme fresc i antic.

Òbric els braços i gira el cosmos en les seues onze adreces.

Somric: em goteja mel des dels llavis verges juganers.

Camine: la terra perd el seu equilibri,

quan el meu riure cascavelleja s'escolten timbres de sismes.

Volcans que sacsegen el sistema dels set estrats.

Sóc filla de la virtut i l'oci

filla de la puresa i el vici

filla de la negror i la blancor

segons el meu dit els estels distingeixen els límits de la seua primera ubicació.

I si tanque els ulls

hi ha eclipsi de sol fins que torne a obrir-los i enfonsen al món en raigs

color garrofera.

Si em recull els cabells

vibra el cosmos devot, agraït.

Sóc l’avui i el demà,

sa Majestat, coronada en el tron espacial,

si mire de reüll els camps es converteixen en forment i sol verd

i aleshores sóc el forment i el sol verd

la primera collita

i l'última.*

*Traducció del poema «Ardo» de Estel Juliá, a partir de la versió castellana feta per Rosa Isabel Martínez Lillo, continguda en l’edició del 2010 d’Excepto yo, Almeria, El Gaviero Ediciones, pàgs. 42-43.  

Traducció inclosa al treball d'investigació: Dietari visual d'Enric Alfons. Una proposta pictòrica per contextualitzar algunes poètiques de l'Africa i l'Orient,2012

Grabación realizada por Miguel Molina Alarcón, investigador en Arte Sonoro perteneciente al grupo de investigación del Laboratori de Creacions Intermèdia de la Universitat Politècnica de València. La introducción es del poeta valenciano Juli Camarasa.

Todos nuestros libros en 

www.elgaviero.com